L’aplicació de l’homeopatia a  les plantes i als sòls no consisteix només en el fet d’utilitzar remeis diluïts i dinamitzats com són els remeis homeopàtics.

El sentit, el perquè, d’aquestes aplicacions s’entén quan es coneix el concepte de salut que aflora del mètode terapèutic que coneixem amb el nom d’HOMEOPATIA. Aquest mètode, que neix a finals del s.XVIII, inicialment adreçat a les persones, actualment s’utilitza també amb els animals, les plantes i fins i tot en ecosistemes complexos, com són el sòl o una finca agrària sencera.

Un dels conceptes clau d’aquest mètode és entendre la malaltia com un desordre en la força vital de l’individu, que es tradueix en la manifestació de tot un conjunt de símptomes. Així ho explica el Manual Pràctic de Cultiu Hortícola: 

“Cada vegada que un vegetal es troba en un estat patològic a causa d'influències ambientals desfavorables i els seus teixits ja no gaudeixen de prou energia vital per lluitar contra el mal, la desorganització comença. Els paràsits que creixen sobre els vegetals malalts no són la causa del mal, sinó que en són simplement l'efecte.”

Aquest llibre recull l’experiència dels vint-i-cinc principals horticultors de París, i va ser publicat... el 1844!

Com hem pogut perdre tant el fil d’aquest pensament? Com hem arribat a la manera actual que tenim de tractar les plantes i les seves malalties? Les conseqüències d’aquesta gestió són molt greus, tant per a les plantes o per al sòl.